Victoria Cirlot (Barcelona, 1955). Catedràtica de filologia romànica a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. S’ha dedicat a l’estudi de l’edat mitjana, la cultura cavalleresca i la mística. Ha realitzat diverses traduccions del francès antic de novel·les artúriques dels segles XII i XIII, com per exemple Perlesvaus o El alto libro del Grial (publicat a Siruela amb diverses reedicions) i també de lírica trobadoresca (Jaufré Rudel, El amor de lonh, Columna, Barcelona 1998). Entre els seus llibres dedicats a la novel·la artúrica destaca Figuras del destino. Mitos y símbolos de la Europa medieval (Siruela, Madrid, 2005). En l’àmbit de la mística medieval s’ha ocupat de Hildegard von Bingen (Vida y visiones de Hildegard von Bingen, Siruela, Madrid, 1997-2006), així com d’altres escriptores místiques (La mirada interior. Escritoras místicas y visionarias de la Edad Media, Siruela, Madrid, 2008, en col·laboració). Ha treballat al voltant del fenomen visionari en estudis comparatius de l’edat mitjana i el segle XX: a Hildegard von Bingen y la tradición visionaria de Occidente (Herder, Barcelona, 2005) i a La visión abierta. El mito del Grial y el surrealismo (Siruela, Madrid, 2010). És codirectora de la col·lecció «El Árbol del Paraíso» de l’editorial Siruela. També s’ha ocupat de l’edició de l’obra del seu pare, el poeta Juan Eduardo Cirlot.

Ha participat en el llibre Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch (Fragmenta, 2011), també en castellà. I ha tingut cura de l’edició, amb Blanca Garí, del llibre El monestir interior (Fragmenta, 2017), també en castellà.