Dolors Bramon (Banyoles, 1943) és doctora en filologia semítica i en història medieval i professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona. És membre emèrita de l’Institut d’Estudis Catalans i professora de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Treballa en els camps de les minories religioses i del passat islàmic de les terres catalanoparlants des del punt de vista històric i filològic. És autora, entre altres obres, de Raons d’identitat del País Valencià. Pèls i senyals (1976); Contra moros i jueus: Formació i estratègia d’unes discriminacions al País Valencià (1981); De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010 (continuació de l’obra de J. M. Millàs i Vallicrosa) (2000); Obertura a l’islam (2002) i Ser dona i musulmana (2007). També ha escrit molt sobre temes àrabs i islàmics als mitjans de comunicació. A Fragmenta va escriure un dels contrapunts del llibre El sufisme, de Halil Bárcena (2008), i hi ha publicat L’islam avui. Alguns aspectes controvertits (2016) i Professora d’islam (2023), un llibre de converses amb l’editor Ignasi Moreta. El 2023 ha sigut guardonada amb la Creu de Sant Jordi.