Dolors Bramon (Banyoles, 1943) és doctora en filologia semítica i en història medieval i professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona. És membre emèrita de l’Institut d’Estudis Catalans i professora de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Treballa en els camps de les minories religioses i del passat islàmic de les terres catalanoparlants des del punt de vista històric i filològic. És autora, entre altres obres, de Raons d’identitat del País Valencià. Pèls i senyals (1976); Contra moros i jueus: Formació i estratègia d’unes discriminacions al País Valencià (1981); De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010 (continuació de l’obra de J. M. Millàs i Vallicrosa) (2000); Obertura a l’islam (2002) i Ser dona i musulmana (2007). També ha escrit molt sobre temes àrabs i islàmics als mitjans de comunicació. A Fragmenta va escriure un dels contrapunts del llibre El sufisme, de Halil Bárcena (2008), i hi ha publicat L’islam avui. Alguns aspectes controvertits (2016) i Professora d’islam (2023), un llibre de converses amb l’editor Ignasi Moreta. El 2023 ha sigut guardonada amb la Creu de Sant Jordi.
Dolors Bramon «Occident ha tingut interès en amagar que hi havia milions de musulmans que condemnaven el terrorisme»
22 gen. 2024 — Público
Públic