Josep Cobo (Lleida, 1962) és llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona. Desenvolupa la seva carrera docent al Col·legi de Sant Ignasi-Sarrià, on imparteix classes d’història de la filosofia. El seu treball intel·lectual se centra en la necessitat de recuperar la dignitat epistemològica de la tradició cristiana sense caure en l’antic fideisme i en constant diàleg amb, per una banda, la crítica moderna del transcendent, en particular la que trobem en els escrits de Nietzsche, i, per l’altra, amb les tendències transconfessionals vigents avui en dia. El seu pensament és per una banda hereu de la teologia de Karl Barth, Jürgen Moltmann i Eberhard Jüngel, i, per l’altra, del pensament jueu de Franz Rosenzweig, Walter Benjamin i, sobretot, Emmanuel Lévinas. Escriu diàriament en el blog La modificación. És membre de Cristianisme i Justícia, on, des de fa uns quants anys, imparteix cursos sobre la significació i vigència de la fe cristiana.

És autor de Déu sense Déu (amb Xavier Melloni, Fragmenta, 2015), Incapaces de Dios. Contra la divinidad oceánica (Fragmenta, 2019), i La paradójica realidad de Dios (Fragmenta, 2020).