Julia Argemí (Barcelona, 1962) és professora del Departament de Reflexió Universitària a la Universitat Iberoamericana de Ciutat de Mèxic, ciutat on viu des de 2019. Anteriorment, va impartir classe a la mateixa universitat de llengua espanyola i literatura europea. Va cursar estudis de filologia romànica a la Universitat Autònoma de Barcelona i de filologia hispànica a la Universitat de París IV (Sorbona). Va obtenir el Diploma de Professora de Francès Llengua Estrangera de la Universitat de Toulouse, i el Màster de Recerca en Estudis Hispànics a la Universitat Paul-Valéry de Montpeller. És també traductora jurada de francès, per ordre del Ministeri Espanyol d’Afers Estrangers. És autora, amb José Sols, de Carta a Inés. La fe de tus padres (2023) i de Carta a la meva filla embarassada (2016). En la seva trajectòria professional com a traductora, s’ha anat especialitzant en la traducció de textos filosòfics i teològics. Ha traduït del francès al castellà: Bernard Sesboüé, Karl Rahner (2023), Jean-Michel Vives, La voz en el diván (2023), Henri Bergson, La evolución del problema de la libertad (2022) i Mathias Nebel, La categoría moral de pecado estructural (2011); del castelà al francès: Fernando Vidal, L’horloge de la famille (2018); del castellà al català: José Sols, Quan la fe interpreta i transforma (2003), José Sols, Atrapats en la violència. Camins de sortida (2009) (en col·laboració amb l’autor). Per a Fragmenta Editorial, del francès al català, Philippe Barbarin – Luc Ferry, ¿Quin futur per al cristianisme? Un cardenal i un filòsof, cara a cara (2010) i Mircea Eliade, El sagrat i el profà (2012); del francès al castellà, Marie Balmary, El monje y la psicoanalista (2011), i Marie Balmary, Freud hasta Dios (2011); del català al castellà, Teresa Forcades i Vila, La teología feminista en la historia (2011), Laia de Ahumada, Monjas (2011) i Con o sin Dios, de Francesc Torralba i Vicenç Villatoro (2012).